Benvinguda

Hola!

Sóc l'Alba Garcia i estic estudiant segon curs de Grau d'Educació Infantil a la Universitat de Barcelona (UB).

Aquest blog ha sorgit com a treball individual d’una de les assignatures que actualment curso: Alfabetització Digital. En aquest blog, per tant, penjaré les meves reflexions, idees i potser alguns dels treballs que he realitzat en aquesta assignatura.

Disney

En l’assignatura també vam llegir un text sobre Disney i el contingut de les seves pel·lícules. Us copio l’enllaç per si us el voleu llegir: www.henryagiroux.com/Anim8ing_youth.htm  

En aquest article s’esmenta les actituds sexistes que Disney plasma a les seves pel·lícules. Aquest article em va cridar l’atenció perquè mai no m’havia parat a pensar en si la pel·lícula transmetia continguts sexistes només em limitava a veure-les.

A mi em va sorprendre especialment l’anàlisi de la Bella i la Bestia o Aladdin i veure com al text s’explicava amb molta claredat com Disney canviava la veu posant un accent més “dolent” als personatges dolents o manifestava la superioritat dels homes vers les dones. Tanmateix em va quedar molt clar que Disney té molt clar que els i les infants són consumidors i ho aprofita ja que sap entendre allò que els nens i nenes volen tenir.

 

Quan vam comentar el text a classe, em va sobtar que a totes ens hagués sorprès el tema i que mai no haguéssim reflexionat sobre aquests fets. Tanmateix em va sorprendre que, tot i que no estàvem d’acord amb els continguts sexistes i la discriminació que es feia, totes estàvem d’acord en que les pel·lícules de Disney havien estat una part molt important de la nostra infantesa i crec que per això ens va sobtar molt el text.

Finalment crec que haver llegit el text i haver fet la tasca de pensar “Quien cree la Sirenita (o qualsevol altre pel·lícula) que soy yo?” que ens va fer reflexionar sobre el tema m’han servit per saber que hem de ser molt crítics amb tot, i que no ens hem de limitar a observar una pel·lícula i donar-la per bona perquè és de Disney. Penso que aquesta tasca sobre Disney m’ha servit per obrir els ulls davant Disney i per pensar sobre els aspectes discriminatoris que he pogut interioritzar veien pel·lícules Disney en la meva infantesa.

Concepte d’infància.

Al pensar en el concepte d’infància penso bàsicament en totes les coses que vam dir a classe entre les meves companyes i jo. Penso en els nens i nenes de fins a 6 anys que viuen un període experimental basat en el joc. Així mateix, crec que són vulnerables, despreocupats i que necessiten afecte i reconeixement. També crec que és una etapa on les experiències fan el caràcter dels nens i nenes. Des de sempre havia pensat això i no havia tingut en compte altres aspectes.

Però desprès de llegir el text de Buckingham: Crecer en la era de los medios electronicos, pàg.18 i 19. vaig veure la seva concepció de la infància. Ell ho veu com una etapa variant que depèn de la cultura, la societat i el moment històric. Després de llegir la seva idea vaig comparar les dues i vaig reflexionar sobre elles. Vaig entendre que Buckingham tenia raó ja que el meu concepte d’infància serà molt diferent del d'una persona d’un país Africà.

Crec que haver reflexionat sobre aquest aspecte em serà útil en el meu futur com a docent perquè és important saber que no totes les infàncies són iguals i, com hem estudiat a acció tutorial i llegint el llibre El Apego en el aula, és important saber el concepte que tenen els altres d’infància i les experiències que han viscuts els nens i nenes ja que aquestes seran la base de les seves experiències futures. Així doncs, aquest text i reflexió em serveix molt per saber que no la meva idea d’infància serà la mateixa d’altres pares i mares i també per saber que quan miri a un infant he de pensar en tots els aspectes (societat, cultura, moment històric) que defineixen la seva infància.

S’incorporen les TIC: canvien el model social i l’educació

En l’assignatura també he après a reflexionar sobre les TIC i els canvis que comporten. Així doncs, he reflexionat sobre els canvis que han vingut amb les TIC. Primer de tot, amb les TIC hem passat d’una societat industrial a una societat de la informació i això ha comportat canvis positius i d’altres que són negatius. Per un costat, els canvis positius són que ara disposem més ràpid de la informació que necessitem i que tenim accés a informació constant. Però, per un altre costat el canvi de societat ha comportat uns canvis negatius com per exemple que ara no hi ha tanta intimitat. Així mateix s’ha perdut el contacte físic perquè ara disposem dels mòbils, ordinadors, internet, xats, facebook, messenger que ens faciliten la comunicació a distancia.

El canvi que ha vingut amb les TIC ha afectat a la societat però també ha produït canvis en l’educació. Així doncs, ara són els alumnes els agents actius i les persones de qui depèn l’aprenentatge ja que, com es diu en la teoria constructivista de l’aprenentatge, els alumnes són els agents actius que han de crear el seu propi procés d’aprenentatge. Ara doncs, s’ha canviat el paper del professor i aquest no ha de transmetre coneixements sinó ha d’ensenyar capacitats que ajudin als nens i nenes a enfrontar un món canviant.

Així doncs, i com a reflexió, crec que és important que tinguem molt clar que el nostre món ha canviat gràcies a les TIC i que el meu paper com a futura docent també. Ara no he de transmetre un coneixement que els meus alumnes poden trobar a Internet. Ara tinc la responsabilitat d’ensenyar-los unes capacitats que els permetin reflexionar, triar i viure en aquesta societat canviant.

Nous materials didàctics adaptats als nous temps

En l’assignatura hem après a crear nous materials didàctics com els blogs o el moodle o el voki. Aquests materials m’han servit per moltes coses. En primer lloc, m’ha servit per adornar-me’n de que sé més del que em pensava sobre l’ordinador i internet.

En segon lloc, crec que aprendre a fer blogs i moodle i plataformes digitals em serà molt útil com a recurs didàctic en el meu futur per dos motius. Per una banda, perquè aquests recursos em poden servir per treballar amb els nens i nenes en plataformes digitals. I eines com per exemple el moodle que serveix per entregar fitxes o tasques és un recurs més adaptat a la vida i la realitat quotidiana dels i les infants que seguir treballant amb carpetes o arxivadors a classe.

Per altra banda, eines com el blog em poden servir per treballar amb els nensi nenes i començar a cedir-los el control. A més a més, em serveix per canviar-los el rol d’estudiant ja que pot ser que em trobi amb infants que sàpiguen més que jo. Així mateix el blog em pot servir com recurs per treballar l’expressió i la comunicació ja sigui visual (penjant fotografies) i escrita.

No totes les lletres serveixen!

En la part de l’Arola, també hem après a treballar, una mica, les tipografies. El que vam aprendre va ser molt beneficiós ja que com hem comentat a altres assignatures com Habilitats comunicatives, és molt important adequar-nos al públic al que ens adrecem. Així doncs, al tractar les tipografies he après que existeixen molts tipus de tipografies i que no sempre li donem la importància que tenen.

És per això que aquest petit exercici em va servir per saber que hi ha tipus de lletres més adequats per comunicar-nos amb pares, altres per parlar amb amics, o per treballar amb nens. Saber aquesta diferencia és important ja que si sabem adequar la tipografia i el discurs a la persona que ens adrecem, semblarem més convincents.

Resumint, com hem tractat a tantes assignatures és necessari adequar-nos a les situacions i a les persones a qui ens adrecem i en aquesta part he après que no només és important adequar el discurs o la presentació oral al context en que ens trobem ja que també hem d’adequar els textos amb les tipografies més convenients per a cada tipus de persones. Per últim, crec que aquest coneixement em serà útil per realitzar fitxes o escrits i utilitzar la lletra adequada a cada moment o persona.

Una imatge és molt més que una imatge.

Amb l’Arola vam realitzar dos autoretrats. Ambdós em van servir per aprendre a utilitzar el programa Photoshop que fins aleshores no havia utilitzat gairebé mai. Aquest exercici, a més de permetre’m conèixer aquest programa que pot ser útil per realitzar imatges o documents gràfics que podré utilitzar amb els pares, em va servir per aprendre una cosa: Una imatge no és nomes una imatge amb colors bonics o dibuixos o elements bonics, una imatge és un missatge ocult que ens transmet un artista i hem de saber que tots els elements que inclou una fotografia estan allà per un motiu. Estan per una raó, perquè representen alguna cosa.

Per tant, crec que és molt important que nosaltres com a mestres aprenem a observar i interpretar les imatges per tal de fer que els nostres alumnes pensin no nomes en si els agrada, sinó també en el significat i el perquè de tots els elements. Per tant, és important que nosaltres aprenem que una imatge és molt més que una imatge, és sentiment, idees, pensaments d’un artista.