En l’assignatura també vam llegir un text sobre Disney i el contingut de les seves pel·lícules. Us copio l’enllaç per si us el voleu llegir: www.henryagiroux.com/Anim8ing_youth.htm
En aquest article s’esmenta les actituds sexistes que Disney plasma a les seves pel·lícules. Aquest article em va cridar l’atenció perquè mai no m’havia parat a pensar en si la pel·lícula transmetia continguts sexistes només em limitava a veure-les.
A mi em va sorprendre especialment l’anàlisi de la Bella i la Bestia o Aladdin i veure com al text s’explicava amb molta claredat com Disney canviava la veu posant un accent més “dolent” als personatges dolents o manifestava la superioritat dels homes vers les dones. Tanmateix em va quedar molt clar que Disney té molt clar que els i les infants són consumidors i ho aprofita ja que sap entendre allò que els nens i nenes volen tenir.
Quan vam comentar el text a classe, em va sobtar que a totes ens hagués sorprès el tema i que mai no haguéssim reflexionat sobre aquests fets. Tanmateix em va sorprendre que, tot i que no estàvem d’acord amb els continguts sexistes i la discriminació que es feia, totes estàvem d’acord en que les pel·lícules de Disney havien estat una part molt important de la nostra infantesa i crec que per això ens va sobtar molt el text.
Finalment crec que haver llegit el text i haver fet la tasca de pensar “Quien cree la Sirenita (o qualsevol altre pel·lícula) que soy yo?” que ens va fer reflexionar sobre el tema m’han servit per saber que hem de ser molt crítics amb tot, i que no ens hem de limitar a observar una pel·lícula i donar-la per bona perquè és de Disney. Penso que aquesta tasca sobre Disney m’ha servit per obrir els ulls davant Disney i per pensar sobre els aspectes discriminatoris que he pogut interioritzar veien pel·lícules Disney en la meva infantesa.
