En la part de visual i plàstica hem realitzat tres treballs: dos autoretrats i un exercici de tipografies.
El primer autoretrat em va servir per començar a conèixer el programa photoshop que fins aleshores l’havia utilitzat poques vegades i amb ajuda. Així mateix, quan vam fer l’anàlisi de les fotografies de l’exercici em va servir per reflexionar sobre el que la fotografia transmetia i vaig adornar-me’n de la importància que tenen els colors i els elements que inclou la fotografia i les posicions de la persona ja que totes aquestes coses influeixen en la posterior interpretació de les imatges.
El segon autoretrat em va servir per moltes coses. Em va servir per conèixer altres eines que inclou el programa Photoshop. També em va servir per aprendre a fer un fotomuntatge, per saber les complicacions que pots trobar realitzant-lo. Però, sobretot, i com ja havíem realitzat un primer autoretrat, em va servir per saber que és important, abans de començar a realitzar el fotomuntatge, tenir clara la idea del que vols transmetre, d’allò que vols que els altres interpretin i vegin ja que com vam dir a classe sinó tenim nosaltres la idea clara, els espectadors no podran interpretar allò que volem transmetre.
El tercer exercici, el de tipografia, em va permetre diferenciar diferents tipus de tipografies i a conèixer breument quines són les tipografies adequades per a cada treball o per cada escrit que haguem de realitzar. Tot i que vam aprendre això, he de dir que em va faltar acabar-ho d’explicar ja que no vam tenir la classe sencera per treballar-lo.
Finalment, com a reflexió final, he de dir que aquesta part de l’assignatura m’ha permès aprendre a utilitzar un programa que em pot ser útil en un futur, que m’ha ajudat a ser crítica amb les imatges i a saber-les mirar i interpretar. Així mateix, m’ha fet pensar en el que i el com, és a dir, m’ha fet pensar en que volia transmetre i com ho volia transmetre abans de començar a treballar. Finalment m’ha fet entendre que una fotografia o un muntatge no per portar més elements és millor, sinó que hem de pensar que tots els elements que introduïm en la fotografia han de tenir un sentit, han d’estar per un motiu, han de tenir una funció, un significat. Per acabar, vull dir que aquesta part m’ha fet arribar a aquesta conclusió: No hem de mirar una fotografia per dir si és bonica o no, quan mirem una fotografia hem de pensar en que ens volia transmetre, en el significat de tots els elements.
